La silvicultura (del llatí silva, selva, bosc, i cultura, cultiu) és la disciplina que tracta sobre la gestió dels boscos o muntanyes forestals i també, per extensió, la ciència que tracta d’aquest cultiu; és a dir, de les tècniques que s’apliquen a les masses forestals per obtenir-ne una producció contínua i sostenible de béns i serveis demandats per la societat. Aquestes tècniques es poden definir com a tractaments silvícoles, l’objectiu és garantir dos principis bàsics: la persistència i millora de la massa (continuïtat en el temps i augment de la seva qualitat) i el seu ús múltiple. El silvicultor és el que empra diferents tractaments silvícoles en funció del que vulgui obtenir, com fusta, llenya, fruits, qualitat ambiental. Per això, la silvicultura sempre ha estat orientada a la conservació de l’entorn i de la natura, a la protecció de conques hidrogràfiques, al manteniment de pastures per al bestiar i la funció pública dels boscos. La silvicultura origina una producció diversa (diferència clara amb l’agricultura), sent necessària la compatibilització de totes les produccions i externalitzacions que produeix. Serà el principi de preferència qui regeixi l’ordre d’aquestes, mitjançant llistes de preferències jerarquitzades …